Museu Lleida Sixena

Fa dies que discutim si les decisions que prenen els aparells de l’Estat espanyol són estrictament polítiques o són merament tècniques i jurídiques.

Després de l’aprovació il·legal del 155, de l’empresonament dels Jordis i dels consellers, de l’aturada de la maquinària de la Generalitat per donar resposta al dia a dia de moltes entitats socials i un llarg etcètera, arriba l’espoli del Museu de Lleida.

Si la qüestió de les obres de Sixena hagués estat emmarcat en una qüestió purament cultural i de gestió del patrimoni històric, estem convençuts que totes les forces polítiques ens haguéssim posat d’acord per arribar a bon port i entendre’ns. Al capdavall, fa molts anys que Esquerra Republicana apliquem aquella màxima de “parlant la gent s’entén”.

Però aquest “robatori” (deixeu que ho diguem així) que ha patit el Patrimoni del nostre país no respon a criteris culturals. Respon estrictament a criteris polítics i està suportat per el “a por ellos”. Per què no s’han reclamat les obres dels altres indrets que no són de Catalunya? A parer nostre, perquè interessa molt confrontar el nostre territori amb la resta de l’Estat.

Aquest Estat no té cap ganes d’entendre’s políticament i arribar a acords. Mitjançant l’article 155 aconsegueixen matar dos pardals d’un tret: acontentar la caverna del “a por ellos” i deixar clar qui mana a Catalunya.

El ministre Íñigo Méndez de Vigo, titular il·legítim del Departament de Cultura, ha actuat en contra dels interessos de la pròpia Generalitat negant el procediment i camí judicial i consumant la pitjor de les nostres pors: el trasllat per la força de les obres a Sixena.

El proper 21D es decideix qui mana realment a Catalunya: si l’Estat o les urnes i la ciutadania. Guanyem per les urnes, doncs, el que ens prenen per la força.

Pin It on Pinterest

Share This